dimecres, 11 de febrer del 2009

Tramuntana

El vent et travessa,
urpa gebrada de la nit,
ganivet que surt sense ferida
i et pacifica el cor.


El silenci és
el més fidel company.

2 comentaris:

  1. sentir la tramuntana a la meva cara és com sentir les teves urpes afilades al meu coll

    ResponElimina
  2. sort que existeix, la Tramuntana...

    ResponElimina