diumenge, 1 de febrer del 2009

Miralls

Els miralls sempre han tingut quelcom de malèfic:
la superfície d'un llac amagava dames misterioses que segrestaven viatgers,
els metalls polits no oferien cap imatge clara,
vídues reposades les feien servir per perdre cavallers valerosos.

El camí de l'autoconeixença,
a més de costerut,
sempre ha estat vist
amb desconfiança i recel.
Publicat per a

3 comentaris:

  1. neus1 de febrer del 2009, a les 13:51

    a vegades els miralls reflecteixen allò que no volem veure...

    bonanit Lupus!

    ResponElimina
  2. namaga2 de febrer del 2009, a les 3:36

    però no per un Lupus

    ResponElimina
  3. Lupus Minor2 de febrer del 2009, a les 10:27

    Aquesta és llur principal missió, Elur.

    Senyoreta Namaga, i què és el que hi veu, vostè, quan s'hi aboca? Una Caputxeta Vermella vestida de blanc?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)